El videojoc Puppet House, llançat a l’octubre de 2024, és un joc de terror i trencaclosques desenvolupat per Spirit Games Studio i VeCube Studio, i publicat per Gaming Factory. En aquesta experiència de terror i exploració, els jugadors i jugadores assumeixen el paper de Rick, un detectiu que investiga estranyes desaparicions a la petita ciutat de Field Town. La investigació el porta a la inquietant mansió d’un ventríloc, on s’enfronta a un ambient fosc ple de secrets i a una titella demoníaca creada per un misteriós ritual.
El joc se centra en tres senzilles i habituals mecàniques com resoldre trencaclosques, exploració i un enemic que ens posarà pedres pel camí i que reviuen l’essència dels clàssics de terror psicològic i supervivència com Amnesia, Song of Horror o Layers of fear. Per tant ens trobem davant un Escape Room amb gameplay lineal i diferenciat per zones, amb una xicoteta dosis de “jumpscares” amb “quick time events” principalment en els moments d’interacció directa amb l’enemic i una atmosfera inquietant i de suspens total al llarg de tota l’aventura.
Bona dosi a nivell narratiu per posar-nos context i situar-nos en la història però de manera gradual que ens fa anar deduïnt mentre avancem per descobrir la veritat.
El seu apartat sonor és interessant ja que ajuda a la immersió i la sensació de perill constant com els Silent Hill o els Outlast. A nivell gràfic ens trobem amb una ambientació fosca i ben detallada per a la senzillesa del joc, ombres intenses i textures típiques de jocs de terror com Resident Evil 7 o Insomnis.
I si hi ha un element a destacar en el seu estil de presentar-nos l’aventura és eixe toc macarra i d’humor que trobem a les pel·lícules de sèrie B i el terror clàssic dels 80 i 90 amb els que hem gaudit en algun moment de tensió.
En definitiva, Puppet House ens manté despertes durant tot el videojoc i, tot i el seu reduït mapa, ens convida a explorar més encara, ens emportem bons sustos i alguns trencaclosques ens faran pensar una mica més del previst. Ara però, la interacció amb l’enemic és molt suau fins a la part final que es complica una mica més. Una bona però ja vista proposta que contra tot pronòstic inicial ens ha deixat una bona petjada!
