De tant en tant ens trobem amb petits videojocs que, tot i no estar destinats al públic més mainstream, ve de gust parlar d’ells i recomanar-los, si més no, de boca en boca.
Si hi sumem que soc un gran fan d’aquests jocs diferents que barregen l’experiència cinematogràfica amb els videojocs, com és el cas de les meravelles que fa en Sam Barlow (Immortality), podeu entendre que m’hi tirés de cap a aquest joc quan el vaig veure per primer cop.
He de dir que si amb aquesta ressenya aconsegueixo que algú es compri el joc quedaré ben orgullós.
Avui us parlo d’Apartment Story, una petita, però intensa experiència escrita i dirigida per Sean Wenham.
A Apartment Story ens posarem a la pell d’Arthur, un jove, que fa vida al seu apartament com podem fer qualsevol de nosaltres, es fa el menjar, es posa música, seu al sofà a mirar la tele, es masturba o fuma quelcom que no sembla tabac. Sí, totes aquestes accions són les que podrem fer en aquest joc PEGI 18, per si algú ho dubtava.
Com si es tractés d’un Sims, passarem el temps alternant aquestes accions mentre estem atents a certes barres d’energia, segons les necessitats d’anar al WC, menjar o estar entretingut.
La cosa, però no acaba aquí, per què a Apartment Story ens trobem amb un thriller amb totes les lletres, en cert moment apareixerà un segon personatge, Diane, que vindrà a complicar la història considerablement. A partir de llavors nosaltres decidirem com continuarà la història, ajudarem a Diane amb el seu “problema” o en patirem les conseqüències?
No vull explicar gaire de la història, ja que paga la pena cadascun dels seus girs argumentals.
L’estil visual del joc fa servir aquest mal anomenat efecte PS1, pocs polígons i molts filtres que creen una atmosfera esgarrifosa espectacular.
Es tracta d’un joc en què cada partida durarà uns 90 minuts aproximadament i no són moltes les opcions que podrem escollir, però pels seus gairebé 7 € que costa actualment a Steam, va molt la pena provar i endinsar-nos en aquest malson anomenat Apartment Story.
No és un joc de 10, ni de bon tros, però si un que et fa rumiar, i això, avui dia, no és habitual. Per tant, un servidor, des d’aquí sempre estarà al cantó de Sean Wenham i el seu estudi Blue Rider Interactive.