Després de desenvolupar la gran saga de terror psicològic Remothered, Stormind Games ens porta junt a Saber Interactive (Jurassic Park: Survival, Evil Dead: the game), una nova experiència on el silenci i la gestió del so seran vitals.
Avui vos parlem de A Quiet Place: The Road Ahead, un videojoc de supervivència i terror inspirat en l’univers de la saga cinematogràfica A Quiet Place. La història gira al voltant d’Alex Taylor, una estudiant d’enginyeria que es veu atrapada en el caos desencadenat per unes peculiars criatures que cacen mitjançant el so. L’acció se situa cronològicament entre diferents moments de les pel·lícules, amb flashbacks des del Dia 1 de l’apocalipsi fins al Dia 119, afegint context sobre els esdeveniments previs i paral·lels a la narrativa dels films.
El joc destaca per incorporar una millora en la innovadora mecànica de detecció de soroll amb micròfon com per exemple que els sons reals dels jugadors i jugadores puguen alertar les criatures dins del joc i que millora la immersió. Per tant, mantenir-se en silenci és important i millora l’atmosfera de tensió i persill constant clau també a les pel·lícules. A més una altra de les mecàniques és l’ús de l’entorn per amagar-se, evitant el combat directe, on la supervivència es converteix en una experiència estressant.
L’ambientació i els escenaris estan bassats en detalls naturals i post-apocalíptics a l’estil The Last of Us. L’atenció als detalls visuals i la il·luminació subtil aporten un ambient d’opressió amb tensió constant però que combina la calma i l’acció amb relacions familiaris, aprofundint en les relacions personals dels protagonistes.
El joc destaca en la seua fidelitat i to emocional de les pel·lícules, un tutorial progressiu i ben lligat amb el propi videojoc i en la innovació amb l’ús del micròfon però en algunes ocasions és lent i amb pocs moments d’acció ràpida. A més de que no està fet per a jugadors i jugadores poc pacients! 😉
A Quiet Place te una durada aproximada de 8 hores i està enfocat més en una experiència narrativa (amb flashbacks i historia centrada en els personatges) més que en rejugar el videojoc com podria ser el cas de jocs d’experiències similars.
Ens recorda a un Alien Isolation i Outlast pel que fa al “Hide and Seek” i a Don’t Scream pel que fa a l’ús del micròfon, clau per avançar en el joc.
En definitiva, ens trobem davant una intensa però lenta experiència de survival horror, fidel a l’essència de la saga cinematogràfica, amb una narrativa profunda i mecàniques immersives. Una proposta interessant.
