Sovint apareixen nous estudis que parlen dels beneficis dels videojocs en el tractament i prevenció de diverses malalties i trastorns. També comencem a veure amb normalitat jocs que tracten diversos aspectes de la salut mental, és el cas de jocs com Hellblade, Celeste o Inner Ashes.
El joc del que us vull parlar avui és Back Then, l’aventura narrativa de l’estudi Octopus Embrace que ens arriba a consoles Playstation 5 de la mà de Gamera Nest i Playstation Talents.
A Back Then ens trobem amb una experiència de durada reduïda on ens posarem a la pell de Thomas, un malalt d’Alzheimer que viurà la desesperació d’un nou dia a casa seva havent perdut els records de la seva vida i els seus éssers més propers.
Mitjançant una senzilla mecànica de trencaclosques, que es fonamenta principalment en trobar objectes, anirem desentrellant la nostra pròpia història i la d’aquestes persones properes al nostre protagonista.
L’aspecte més destacat del joc, més enllà de la seva narrativa és el gran treball de doblatge dels diferents personatges, les seves veus ens acompanyaran durant els diversos capítols de la història.
Gràficament el joc és correcte, però ens hem trobat alguns problemes greus.
El joc tot just ha arribat a PS5 després d’uns mesos de la seva versió de PC. És la versió de Playstation la que hem pogut jugar i de la que us parlarem.
Durant la nostra anàlisi hem patit diversos bugs del tipus personatge no es mou o cau a l’infinit obligant-nos a jugar seccions senceres, res massa greu tenint en compte que si sabem el que hem de fer és ràpidament rejugable.
El que sí trobo més greu són els problemes de rendiment, com dic, a la versió de PS5. El joc es mou a una tasa de frames molt baixa, i al ser un joc 3D en primera persona això genera marejos en molts punts del joc, fet que ha provocat que deixi de jugar-lo cada poc temps.
Considero que si el rendiment fos l’esperable d’un joc de la generació actual tot milloraria considerablement, les llargues cerques d’objectes o l’interminable laberint que ens trobem a la nostra casa seria més disfrutable a un ritme més àgil i sense problemes visuals.
En definitiva es tracta d’un joc especial, que tracta d’una manera molt delicada l’enfermetat de l’Alzheimer i que ens trasllada amb brillantesa la sensació de desesperació del nostre protagonista, però no es troba exent de molts problemes tècnics que espatllen l’experiència. Per a amants de les experiències diferents.
