Ressenya de Neva. El cicle de la vida de Nomada Studio

Treure un primer joc d’èxit al mercat és una qumera avui dia, però d’això a Nomada Studio en saben un bon tros.

Fa uns dies parlàvem dels jocs espanyols més venuts amb IP pròpia i Gris apareixia destacat amb les més de tres milions de còpies venudes.

Treure un primer joc d’èxit al mercat és complicat, però encara ho és més aconseguir l’èxit amb un segon joc. Això no és exclusiu dels videojocs, passa amb tots els creadors, músics, autors, o cineastes. Les comparatives són inevitables, si fas un producte massa similar no has innovat, si, per contra, fas un producte molt diferent, corres el risc de no ser fidel a les teves arrels.

Nomada Studio són uns privilegiats, i ho són per mèrits propis, per a Neva han tingut la possibilitat d’escollir un editor de confiança, mantenint total llibertat creativa sobre el seu nou joc. L’escollit ha estat Devolver Digital i crèiem que li escau com un guant en un any en el que les seves apostes més grans han estat Neva i The Plucky Squire.

Segurament, aquest és un dels motius pel qual entre aquell llunyà 2018 en que posavem les nostres mans sobre Gris i l’arribada de Neva han passat més de sis anys.

A Neva ens trobem amb molt més que una evolució de Gris, es tracta clarament d’un producte Nomada Studio, la delicadesa de l’apartat artístic tant a nivell visual com musical estan molt per sobre de la majoria de jocs que hem pogut jugar aquest any, i això no és poc.

Però com dic, és una evolució, si a Gris ens trobàvem amb un joc cozy, on la seva jugabilitat el feia d’allò més accessible per a qualsevol mena de públic, fosin jugadors habituals o no, a Neva han fet un pas endavant i ens trobem amb un joc molt més rodó.

En l’àmbit jugable s’ha incorporat un combat, senzill, però exigent en algun moment i també hi ha certs moments de plataformes que ens faran seure bé a la cadira. Tampoc s’han deixat de banda alguns trencaclosques i un parell d’escenes més aviat cinemàtiques que poden recordar (el millor de) Ori.

Neva es tracta d’un joc amb una narrativa directa, viurem la història d’Alba i Neva, una mena de lloba/gos que ens acompanyarà en un món devastat per una mena de substància obscura i uns enemics que podrien haver sortit de la ment del millor Miyazaki (el de Ghibli, no el de Dark Souls, eh?). Començarem el joc amb Neva sent un cadell que necessitarà la nostra ajuda i guia per superar els diferents obstacles, però a mesura que avança el joc Neva anirà creixent i guanyant llibertat.

Si els primers nivells semblem en Joel guiant a Ellie per tal que no es perdi i arribi sana a destí, a poc a poc veurem com Neva es converteix en una aliada que supera, en molt, les nostres habilitats físiques i ens ajudarà en el combat com una habilitat més.

La relació que s’estableix entre els personatges, sense cap mena de diàleg, és una delícia i arriba un moment en què si Neva no es troba en pantalla, ens fa patir, com si haguéssim perdut de vista un fill, com dic, meravellós i a la vegada un patiment constant.

El joc estarà disponible a partir del dia 15/10 a totes les consoles i Steam.

En definitiva, Neva és un dels millors jocs de l’any, si us va agradar Gris, us encantarà, si Gris us va semblar poc “videojoc tradicional” us encantarà. Tant de bó sigui l’èxit comercial que es mereix.