Avui dia, quan parlem de Naughty Dog o de Rare, segurament pensarem en èxits recents com The Last of Us o Sea of Thieves, però hi va haver un temps en què, amb permís de Nintendo, ells eren els reis dels jocs de plataformes.
Eren els anys 90 i no hi havia companyia de software que no busqués desesperadament tenir una “mascota” que els representés en un joc insígnia.
Nintendo tenia a Mario, Sega tenia a Alex Kidd, a qui més endavant va sacrificar en favor del seu nou furro, Sonic, Rare rescatava un vell conegut de Nintendo amb el seu gloriós Donkey Kong per la Super Nintendo i amb l’arribada de Playstation, Naughty Dog portava al món a Crash Bandicoot.
Podríem fer un especial només de mascotes “Poochie” com deien els Simpsons, és a dir, tots aquells intents que no van triomfar a causa de la saturació, i per què no dir-ho, de la qualitat diversa de les seves propostes, però no va d’això avui.
Avui toca parlar del nou joc de VEA Games, Nikoderiko: The Magical World. Es tracta d’un plataformes 2D, tot i que amb alguna pinzellada 3D, protagonitzat per unes mangostes antropomòrfiques que hauran d’enfrontar-se al llarg de set mons diferents dels perills de les maleïdes cobres. No busqueu una història profunda aquí.
Si som jugadors habituals del gènere, ens trobarem amb una jugabilitat clàssica, salt amb rebot, dash, una mena de “paravela” i algunes muntures que ens ajudaran en certs moments del joc.
Els amics de VEA Games no podem amagar les clares influències del joc, Donkey Kong Country i Crash Bandicoot hi són constantment presents, podríem dir que fins a un punt excessiu, el problema més gran del joc és la manca d’ambició i idees pròpies. Recol·lectar les lletres del nostre personatge, saltar entre barrils o sobre capses de fusta per agafar ítems no seria el més original del món, no.
Pel que fa al disseny de nivells, tampoc hi ha gaire sorpreses, nivells d’aigua, de foc, selvàtics amb les seves característiques habituals. Falta allò que et farà recordar a Nikoderiko com un dels grans en una època en la qual els plataformes sembla que només són cosa de Nintendo.
La corba de dificultat és també problemàtica, si bé la majoria dels nivells es poden passar sense gaires entrebancs, hi ha certs moments en què aquesta dificultat es dispara, la manca de checkpoints o certs salts que no acaben d’estar polits del tot faran que (qui pugui) s’estiri els cabells.
Com a punt positiu, el joc es pot jugar en cooperatiu local, facilitant en certs moments les coses.
Més enllà d’això, cal destacar l’apartat artístic, en l’àmbit visual el joc entra molt pels ulls i la banda sonora a càrrec de David Wise, qui havia compost els temes de Donkey Kong Country, és una delícia.
En definitiva, Nikoderiko és una bona inclusió als jocs de plataformes 2D, al que demanaríem una mica més de risc i originalitat, però que pels seus 29,99€ dona unes bones 8-9 hores de diversió.
