Darrerament, quan parlem de videojocs al nostre programa, ho fem parlant de la indústria, de com de fotut i saturat està el mercat, de la manca de finançament, de les condicions precàries dels grans estudis o de quanta gent ha estat acomiadada aquesta setmana.
El futur és trist i cada cop menys acollidor per a les noves generacions de desenvolupadors, artistes, productors i també, per què no dir-ho, de qualsevol jove d’avui dia.
Aquesta és justament la premissa del joc que ens ocupa.
A Sol ens trobem amb un món en què de cop i volta l’astre rei deixa de sortir. Així, sense cap explicació científica ni mística. Aterrarem aquest problema còsmic global a l’alçada d’en Pablo, l’Íngrid, en Gerard, l’Isma i l’Aitana; cinc joves que viuen a Barcelona, amb situacions laborals complicades i un futur incert.
Sol és una NOVEL·LA VISUAL i ho vull destacar amb majúscules, donat que tret d’alguna petita decisió, serà mitjançant en Pablo amb qui viurem en primera persona la història que ens explica brillantment la gent de l’estudi Nebuloid Team. La seva jugabilitat és senzilla i força intuïtiva, de tant en tant disposarem de diverses opcions de diàleg de ens permetran alterar lleugerament alguns esdeveniments.
Però Sol és un producte cultural peculiar, primer perquè és una novel·la visual creada i dissenyada íntegrament en català, un rara avis avui dia, segon perquè es tracta d’un videojoc gratuït, però no gratuït d’allò que has de fer micropagaments, li pots canviar la roba al protagonista o els colors del fons de la pantalla, NO, el joc és completament gratuït, però això no us ha de fer pensar en un producte menor, perquè Sol és un tros de joc amb totes les lletres i a qui us escriu no li importaria gens ni mica pagar 20 o 25 euros, a poder ser, per una edició física d’aquest.
Sol és un joc amb ànima, un joc al qual se li nota un carinyo especial posat pels seus autors, en Jaume i en Guillem donant veu i art a la història, en Martí acompanyant-la amb una banda sonora que li cau com un guant i la Berta qui ha fet la feina d’adaptar brillantment aquestes idees a un llenguatge col·loquial, de carrer, tot això ajuda a fer-nos caure de quatre grapes a les urpes de Sol.
Com a totes les BONES històries envoltades de realisme màgic, aquesta estranya “apagada” del sol és una excusa per a explicar-nos com la nostra civilització actual s’adapta a quelcom que sembla impossible i tot el que això comporta, un mercat laboral que s’ha d’adaptar, les dificultats per establir relacions en un ambient hostil, els tocs de queda que ens obliguen a romandre a casa i la dificultat de mantenir una salut mental sana, no sé si us sona per on va la cosa… I ho fa d’una manera molt intimista i propera. No vull rebentar res més de la història, perquè l’heu de gaudir vosaltres.
Han passat gairebé cinc anys d’aquell nefast 2020 on la Covid va sacsejar les vides de tots els éssers humans del nostre planeta i qualsevol de nosaltres tindrà mil vivències a explicar, les idees que ens van passar pel cap, el que vam haver de patir tant adaptant-nos a un teletreball obligat com aquells qui van haver de quedar-se a casa sense poder treballar, o obligats a viure en un pis compartit més hores de les desitjables.
Se’n podran escriure mil i un llibres, pel·lícules i obres de ficció al respecte, però m’atreveixo a dir que poques reflectiran l’essència del que vam sentir cadascun de nosaltres durant aquells dies, setmanes i mesos com ho fa Sol.
Només puc tancar donant les gràcies a Nebuloid per una experiència com a Sol i recomanar-vos a vosaltres, que aneu a Steam, descarregueu el joc i gaudiu d’unes hores que, de ben segur, us faran reflexionar. Estem davant de, sense cap mena de dubte, la novel·la visual de l’any.
